El diumenge 24 d’octubre del 2010 el Periódico va publicar a la Contraportada una entrevista amb Antoni Biada.
És el sisè descendent directe de Miquel Biada, impulsor fa 162 anys de la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona, la primera d’Espanya. Antoni Biada (Barcelona, 1972) és consultor de márketing online. Durant la crisi de les empreses puntcom, es va posar a indagar a la història del seu avantpassat i va descobrir que tenien molt en comú. El tren i internet han revolucionat les comunicacions en època de crisi.
– Creu en la reencarnació?
– La veritat és que no.
– Doncs la seva història té un aire a la del seu avantpassat.
– Per a mi, ell és un referent d’innovació. El 1837, des de Cuba, va decidir promoure una nova tecnologia, el tren, en un moment en què la revolució industrial no havia arribat a Catalunya. Jo vaig començar a fer pàgines web el 1997, cinc anys després que aparegués la primera. El 1998 vaig entregar, en un disquet, la web del Ministeri de Justícia. Ara treballo amb estratègies de neuromarketing a la xarxa.
– Els obstacles que han vençut no són els mateixos.
– Tots dos ens enfrontem a la por.
– Por al progrés?
– A l’època de Miquel Biada havia estudis mèdics que deien que el sotragueig del tren produiria malalties nervioses, que era un monstre que es menjava nens per funcionar, que les espurnes provocarien incendis als camps. Fins i tot que dins de la locomotora havia cavalls que feien avançar els carruatges. A mi em toca vèncer les reserves a les noves tecnologies.
– Com quins?
– Molts clients són reticents a entrar a les xarxes socials per por dels comentaris negatius, quan és una oportunitat de negoci.
– Por infundat, dirà vostè.
– Sí. Si el meu avantpassat visqués avui, estaria a Facebook i Twitter, tindria un bloc i una pàgina web. També hi ha un paral·lelisme entre els moments econòmics.
– Units per les crisis?
– El projecte del tren es va il·luminar en temps de bonança econòmica però, a mesura que avançava, va explotar la bombolla ferroviària, com avui ho ha fet la bombolla immobiliària. Hi va haver nerviosisme, tancaven bancs i navilieres, els inversors catalans no es comprometien, i els anglesos implicats en el projecte van dir que si aquí no es posaven les piles, es retiraven.
– A vostè li han pescat altres mals temps.
– El 2000 ja em va pescar la crisi de les puntcom. De fet, va ser arran d’aquesta crisi quan vaig redescobrir la vida de Miquel Biada. Em va interessar saber com va aconseguir sortir de la seva.
– I com va aconseguir sortir?
– Amb tenacitat i treball. Va reunir a 12 accionistes i va aconseguir el capital necessari. Ell ensenya que només se surt d’una crisi traient-li més suc als recursos disponibles.
– Biada va amassar una fortuna a l’Havana. Alguna cosa li haurà arribat…
– Res! Va destinar part de la seva fortuna al tren. Després hi va haver una crisi del carbó i el seu primer descendent va fulminar el que quedava.
– No hi ha casa d’indià ni joies ni cofre amb llavors d’or?
– Només conservo un llibre de comptes de l’empresa que va muntar a Cuba, on es diu que exportava tabac i cacau de l’illa i importava teixits, marbre i cigrons.
– Escolti, fins a la seva crisi no s’havia interessat per aquell prohom?
– Abans no m’havia parat en la seva història perquè a casa no es parlava gairebé d’ell ni del tren.
– Que estrany, no?
– Però, a partir de llavors, vaig fundar el Cercle Històric Miquel Biada. Fa sis anys vam muntar una trobada de Biadas i, un any més tard, un de descendents de la primera junta. Va ser molt divertit. Dijous que ve se celebra a la plaça de Miquel Biada de Mataró l’ofrena floral amb motiu del 162 aniversari del primer ferrocarril.
– Viatjarà vostè amb tren, imagino.
– Poc, la veritat. M’encanta però no és operatiu. Arriben tard, no estan ben cuidats. Hauríem de tenir una xarxa de Rodalies de primera. És una llàstima perquè el tren és el transport més ecològic. Si Miquel Biada aixequés el cap, es quedaria parat en veure que, 162 anys després, el mitjà de futur és el ferrocarril. El futur passa pel ferrocarril i internet. Tot queda en família.
– Com va la pàgina web del seu avantpassat, www.biada.com?
-Està molt ben situada. El curiós és que el segon país en entrades és la Xina. No sé jo què voldrà dir Biada en xinès …